Cuidem les paraules

Miquel Moré

Miquel Moré
Soci de Suara Cooperativa

MIQUEL MORÉ. Soci de Suara Cooperativa

La nostra vida és una conversa constant. Estem envoltats de paraules. Com deia William Shakespeare a Hamlet, “words, words, words”. Conversem contínuament, amb nosaltres mateixes, amb altres persones i en tot tipus d’ambients, familiars, d’oci, professionals o de celebracions, fins i tot en els moments més íntims. Adonem-nos-en: no podem deixar de parlar! Se’ns fa difícil arribar a un estat mental de silenci, sembla com si la nostra ment estigués preparada per produir i crear contínuament. Potser només l’aturem i emmudim quan dormim, i de vegades ni això! En els somnis també xerrem!

Aquesta ràpida introducció ens porta a un pensament més profund: les persones estem fetes de paraules, la nostra condició humana és una realitat parlada, i les paraules tenen una importància cabdal a les nostres vides. Com deia el filòsof Heidegger “el llenguatge és la casa de l’ésser”. Utilitzem les paraules per donar identitat, per descriure com som i com és la realitat observada, per endreçar i explicar pensaments, per acompanyar l’expressió de les emocions, etc. I així fins a completar una llarga llista. Pensem-hi un moment…

Llavors, si les paraules són tan importants, ens podríem preguntar: de quina forma les cuidem? Som conscients de com les utilitzem en les reunions, en les converses i en el tracte amb les persones? Quina és la intenció del que diem i com ho diem? Diem tot el que pensem i tot el que ens passa pel cap?

M’agradaria humilment poder-vos oferir vuit breus reflexions al voltant de tenir cura de les paraules, perquè aquestes ens serveixin per canviar alguns hàbits i créixer a tots nivells.

1. Les paraules obren o tanquen portes, de vegades segons el que diem podem apropar-nos o allunyar-nos de les altres persones. Tenen una funció de frontissa en les relacions interpersonals sobretot per fer o desfer vincles.

“Una paraula mal dita pot crear distància amb algú, pot ser una esquerda en la relació.”

2. Quan parlem malament de les persones i les critiquem, en realitat el que estem fent és mostrar-nos a nosaltres com a poc respectuosos, despectius, invasius, arrogants, egoistes, acusadors, manipuladors, etc. Les paraules que surten de nosaltres donen moltes pistes a qui ens escolta, són la nostra targeta de presentació.

“A vegades, quan hem parlat malament d’algú, ens sentim ferides nosaltres mateixes, es produeix un efecte bumerang.”

3. Per altra banda, les paraules poden mostrar la bellesa del nostre interior, els nostres valors, allò que ens mou per dins: el respecte vers els altres, l’admiració, la passió, l’agraïment, la tendresa, etc. Una conversa profunda pot posar al descobert el tresor de la nostra interioritat.

“Acostumem a recordar aquelles converses que ens han permès sentir alguna cosa, que ens ha connectat amb l’essència del ser.”

4. Les paraules no són estàtiques, es converteixen en actes i accions, interactuen. Quan diem a una persona “ho fas molt bé, et felicito!” estem portant a terme un acte de contacte amb ella. És com si li poséssim la mà a l’espatlla. Quan acompanyem a una persona en el dolor passa exactament el mateix: “ho sento molt, estic amb tu, imagino com et sents”. La persona rep de nosaltres molt més del que diem, intueix que hi ha una acció intencionada i propera d’algú que empatitza, que abraça el seu dolor, que s’acosta.

“Una paraula o un text escrit en un tros de paper ens pot fer companyia; ens porta a recordar i reconèixer el gest que hi pot haver al darrere.”

5. En els àmbits professionals, especialment en les reunions, de vegades donem voltes als temes però no anem al fons. Tot allò que no diem queda amagat, sota la taula, i qualsevol dia emergeix de forma explosiva, inconnexa, irracional i fora de lloc, i podem acabar fent molt mal. És important que puguem recuperar converses pendents, tant en l’àmbit personal com en el professional, amb les persones que ens relacionem i amb les que hi treballem, amb els equips. De segur que totes i tots tenim alguna conversa a mitges. El que passa és que els prejudicis, la por i la inseguretat no ens permeten tenir-les.

“Recuperem converses difícils. Segur que són alliberadores i ens buiden la motxilla de pedres i rocs.”

silenci-valor

6. Les etiquetes són molt presents a les converses. Quan tenim una conversa amb algú que ens incomoda, ens hauríem de preguntar a qui ens estem dirigint: a la persona, més enllà de l’etiqueta que li he col·locat, o al cartell o el judici que he fet d’aquesta la persona?

“Siguem-ne conscients: amb qui parlem? Amb l’etiqueta o amb la persona? El fet de posar-hi consciència ja ens permet un diàleg diferent.”

7. Les nostres creences personals influeixen en les nostres converses privades, i en lloc d’escoltar, el que de vegades fem sovint és predisposar-nos a respondre abans que l’altra persona hagi pogut acabar d’explicar-nos. La nostra veritat egocèntrica ens limita l’escolta, i ens fa contestar segons el nostre guió après. Ens escoltem, però no escoltem.

“Estem més preparats per respondre que per escoltar. Afinem l’oïda, deixem espai i temps.”

8. A la feina, davant de reunions, converses difícils, presa de decisions, temes complexos o situacions que ens poden incomodar, predisposem-nos a mostrar sempre vulnerabilitat. Ens serveixen aquests verbs: necessito, demano, no sé, em passa, sento, perdoneu, etc. Deixem de mantenir actituds prepotents, l’únic que ens porten és tensió i patiment. No hem de demostrar res, mostrem-nos a les persones des de l’autenticitat i això ens facilitarà el camí de la comprensió i l’aprenentatge.

“Quan ens presentem humils, necessitats dels altres, quan deixem veure les febleses, ens obrim a la confiança i ens enriquim mútuament.”

Al final, el que hem llegit ens serveix per adonar-nos que hem de practicar l’escolta de nosaltres mateixes per descobrir el que diem i com ho diem, i que això és un treball personal que ens ajuda a redreçar-nos en les relacions interpersonals. Que una bona escolta necessita parada, silenci, mirada interna i serenor. Que és important buscar moments de cura de les paraules perquè ben segur que el que diem ens ho acabarem creient, i acabarà essent una actitud davant la vida. Per tant, siguem-ne conscients! Desitgem que les paraules dites per nosaltres siguin sempre transformadores i deixin una bona empremta en les persones.

Cultivem-nos!

Al final, el que els haurem fet sentir a les persones es convertirà en el nostre llegat!

Per avui, prou paraules.