Els deures de les vacances

SERRAT CAMPS, DIRECTORA GENERAL DE SUARA

Ens trobem en època d’estiu i això ens porta imatges de vacances, de relax, de poder fer coses que no acostumem a fer durant la resta de dies, encara que sigui un simple passeig, la lectura d’un llibre… Aquest any poden ser diferents per a moltes persones, la situació econòmica i laboral pot fer trontollar l’economia de moltes famílies o potser els portarà cap a una certa dosis de prudència. Però també  pot ser un moment d’una certa parada i poder pensar amb una mica més de calma i de distància en la situació que tenim al nostre voltant.

Qui em coneix sap que m’agrada posar sobre la taula “deures” a les persones que m’envolten, per tal de pensar i construir conjuntament.

Aquesta es la reflexió i els deures per aquest estiu:

Fa poc tot fent un cafè, una persona de Suara em deia: “… parece que estamos navegando en una nave sin timón…” Es la imatge gràfica que moltes persones tenim dels  moments actuals:  les convulsions però, especialment, les incerteses marquen l’agenda d’aquestes setmanes i les paraules de moltes persones influents.  L’estratègia que s’està seguint centrada fonamentalment en el retallar, retallar i retallar, sembla que ens portarà cap a un carreró amb difícil sortida a possibilitar el retorn del deute, si no hi afegim alternatives que donin suport  a un creixement de l’economia.

Es cert que tots plegats hem de fer un exercici de racionalitat i hem de reduir despesa, però junt amb aquest fet bàsic i essencial de reduir despesa, es imprescindible decidir el model de societat futura que volem.

Hem de poder decidir si ens importa o no ens importa anar a un retrocés significatiu dels mínims bàsics de l’estat del benestar que es va consensuar a nivell legislatiu com un dels elements de redistribució social i que concretaríem , fonamentalment, en les prestacions socials, en l’atenció a la salut, a l’educació, la dependència, l’atur, l’habitatge i a les situacions de major precarietat personal o familiar.

Pensant en les possibles conseqüències de futur a que ens poden portar les decisions d’avui, repesco unes declaracions de la degana de la Facultat d’Educació de Harvard que tot evidenciant les diferències de rendiment entre alumnes rics i pobres i deia: “La raó per la qual l’educació en la primera infància és important és que aleshores es construeixen els fonaments per a l’èxit escolar i l’èxit alimenta l’èxit”.

Aquestes reflexions fetes arrel de les despeses o estalvis en el món de l’educació, com un dels aspectes fonamental per anar igualant les diferències entre persones, poden ser traslladades a altres situacions socials,  per això es molt important decidir les prioritats i escollir en què es retalla alhora que, paral·lelament,  posem ordre i seny en les despeses que poden ser supèrflues o bé que no es considerin prioritàries.

Ens toca ser racionals i dur a terme amb responsabilitat el paper que el nostre lloc ens demana:  els que som ciutadans hem de dir i ens hem de fer escoltar, els que som del sector ja sigui com a professionals, com a entitats representatives o empreses que hi operem, cal que establim ponts de diàleg per donar a conèixer la situació real i les possibles conseqüències de futur i proposar alternatives possibles, finalment qui te la responsabilitat de dirigir un país ha d’escoltar, ha de tenir la mirada global i ha de prendre decisions per actuar de manera ràpida i amb els mínims costos posteriors.

El que no hem de fer es quedar-nos indiferents i de braços creuats, pensant que aquestes decisions no ens pertoquen. Tenim possibilitats  de ser elements actius per trobar alternatives, per ser innovadors i posar el nostre granet de sorra a canviar les situacions.

Aquests darrers dies algunes realitats m’han fet pensar en aquesta força que tenim les persones, especialment si treballem en cooperació:

–          Quan uns professionals s’ajunten per donar resposta a la impossibilitat de finançament públic del servei en que treballaven i s’arrisquen i organitzen per trobar una alternativa a nivell privat.

–          Quan unes persones o una administració tira endavant un projecte per formar com a persones a infants i joves des del coneixement musical i des d’uns valors de cooperació, autoestima i respecte a l’altre.

–          Quan un grup d’adults dona possibilitats i formació a joves per engegar projectes innovadors.

–          Quan …

Son petits exemples que m’han vingut a les mans o he conegut ultimament, però segur que si ens aturem una mica, tots en sabrem d’altres que ens donaran la certesa de que estem “vius”, que tenim idees per engegar i forces per tirar-les endavant plegats.

Es necessari tenir la convicció que es possible continuar innovant, continuar creant valor tot aprofitant el coneixement, la força i la valentia que hi ha en cada un de nosaltres. Cal creure i evidenciar que de qualsevol situació, també de les adverses, podem fer néixer oportunitats viables.

La prova la tenim en els exemples que comentava, els seus protagonistes estan decidint si la seva força i empenta  la dirigeixen a portar a terme iniciatives que s’encaminin  a reduir les desigualtats i a fer possible una societat una mica més justa en la que tots i cadascun de nosaltres tinguem un lloc.