Patrick Duguay i el model cooperatiu del Quebec

Aloma Puigvert

Aloma Puigvert
Coordinadora SAD Sant Cugat del Vallès

ALOMA PUIGVERT. Coordinadora Servei d’Ajuda a Domicili Sant Cugat del Vallès

Com encaixa el creixement amb el manteniment dels valors cooperatius? Com es valida el model cooperatiu des de la població? Al Quebec ho tenen clar, com ens va demostrar fa unes setmanes a Suara Patrick Duguay, president de Le Chantier de l’Économie Sociale i director de la Cooperativa de Desenvolupament Regional d’Outaouis-Laurentides.

Duguay ens va tocar una música amb notes de realitat, d’exemples pràctics i de reptes, partint de la seva experiència personal. L’organisme que presideix concentra diferents agents i entitats socials, no només les cooperatives: sindicats, moviments socials (per ex. el moviment de les dones) i les universitats, tenen representació en les seves cimeres, i participa d’una iniciativa cooperativista amb una trajectòria de més de 40 anys.

Le Chantier de l’Économie Sociale existia anteriorment, però fou arran de les crisis econòmiques patides al Quebec que es va anar consolidant. Durant la crisi dels anys 60, a mode de reivindicació i com a instrument de pressió cap a les administracions públiques i, després de la crisi patida el 1996, es va concretar en un grup de treball específic per a la cocreació del model cooperatiu com a model d’economia social.

Precisament aquests contextos de tensió social, van servir per a formalitzar els antecedents de cooperació voluntària i aplicar exemples reals com les cooperatives d’usuaris que actualment tenen en atenció domiciliària, escoles bressol i habitatge. L’aproximació al Quebec ha estat més centrada en la visió territorial que en la sectorial, donades les necessitats existents i divergents entre el medi rural i l’urbà, que també deriva en el desenvolupament de cooperatives d’usuaris en transports i en comerç de proximitat.

Un dels grans impulsos pel desenvolupament d’aquesta tendència cap a la cooperació ha estat la implicació de la població, que amb tradició de cooperació voluntària i associacionisme, ha col·laborat activament en la validació el model cooperatiu. Una altra de les claus ha estat la teorització i demostració mitjançant dades i estadístiques del valor cooperatiu, que residia poc reforçat, possiblement víctima del desconeixement.

Tot i aquests impulsos, Duguay també parla de reptes: el de dibuixar una legislació sobre economia social; el de desenvolupar paral·lelament les forces sectorials i territorials; el de democratitzar el model cooperatiu i, sobretot, el de la resolució de la dicotomia del creixement sense que aquest impliqui la pèrdua dels valors cooperatius.

Compartint totes aquestes reflexions amb Patrick Duguay penso que a molts ens ve al cap una mateixa idea, desconcertant però alhora certa: sovint les dificultats es poden convertir en oportunitats. El pacte per a la cocreació pot representar un canvi de paradigma: l’escolta activa cap a les preocupacions de l’administració en temps de crisi i la posició d’aportació conjunta sembla que han creat una partitura musical apta per a l’època actual.