Som allò que fem i no el que diem que fem

Imma Lluva

Imma Lluva
Sistemes de Gestió

IMMA LLUVA. Directora de Responsabilitat Social i Sistemes de Gestió

Quin és el grau d’excel·lència de les empreses i organitzacions? Quin compromís tenen amb la responsabilitat social i els valors empresarials? Si ens fixem només en les grans declaracions d’intencions, planificacions estratègiques, memòries de sostenibilitat i codis ètics que presenten les organitzacions, semblaria que una gran majoria d’empreses són realment excel·lents i compromeses.

Però a l’hora d’analitzar-ho a fons,va més enllà , ser responsable socialment en el marc de les empreses vol dir tenir en compte els impactes que generem als diferents grups amb els que ens relacionem (sòcies i socis, professionals proveïdors, clients o entorn social, entre d’altres).

En els darrers anys s’ha avançat en la gestió de la responsabilitat Social Corporativa: hem fet un pas endavant passant d’entendre la responsabilitat social com una activitat social i filantròpica a entendre-la com part de la gestió orientada als nostres grups d’interès i a la generació de valor . Però malgrat tot, encara hem de fer un altre pas per a aconseguir ser allò que diem ser.

Les declaracions d’intencions, els codis ètics, les memòries de sostenibilitat són instruments que ens ajuden a explicar allò que som i fem. Però que passa quan el què diem que fem no és realment allò que fem? I en el pitjor dels casos: què passa quan és totalment el contrari?

En aquest estadi és quan la reputació de les empreses entra en crisi, genera desconfiança als seus públics i el seu negoci se’n ressent. I és aleshores quan cal dedicar més recursos a netejar o vendre una altra imatge, diferent. En definitiva: acabem essent menys eficients.

Sempre he estat convençuda que és des de la pràctica del dia a dia on es demostra la veritable essència de les organitzacions. Ens cal un marc teòric conceptual, un ideari, unes polítiques d’empresa que més enllà d’estar guardades en un calaix es comparteixin amb totes les persones i organismes amb qui ens relacionem. Però el més important és que les persones que les han d’aplicar les puguin traduir en bones pràctiques vinculades a cada un d’aquests públics. No val només tenir contents als qui administren les empreses, o només contents als clients. Hi ha d’haver un equilibri per a tots els grups implicats.

Quan demostrem amb fets allò que diem que som, generem confiança. Per això esdevé molt important no només identificar els valors finals d’una entitat associats a la seva missió, sinó també aquells valors instrumemtals que ens marquen el camí de com hem d’arribar a aquesta missió. La cultura de les organitzacions es construeix, precisament, a través dels valors.

Les empreses i organitzacions les que han de vetllar individualment perquè aquells que els representen (és a dir, tots i cadascun dels seus professionals) incorporin a les seves actuacions els valors que es volen transmetre. La suma de persones amb valors és igual a empreses amb valors, i la suma d’empreses amb valors contribueix a una societat amb valors. Construir una societat amb valors és cosa de tots.