Trans_formació* al Servei d'Atenció Domiciliària

Miquel Moré

Miquel Moré
Soci de Suara Cooperativa

MIQUEL MORÉ. Soci de Suara Cooperativa

*El terme transformació fa referència a l’acció o procés mitjançant el qual alguna cosa es modifica, altera o canvia de forma mantenint la seva identitat.

UNA EXPERIÈNCIA PILOT BASADA EN EL RECONEIXEMENT, LA INNOVACIÓ I L’EXPERIÈNCIA 

Durant aquest curs 2017-2018 i per encàrrec de la Direcció General de Suara hem iniciat una experiència pilot al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). L’objectiu d’aquesta experiència ha estat donar valor a les persones professionals que treballen al SAD mitjançant dues sessions de formació amb cadascun dels equips, amb una única premissa: que aquests espais fossin totalment diferents de les clàssiques formacions. Amb aquest repte al davant, iniciàvem unes sessions de Trans_formació dirigides al SAD, amb un grup mostra d’aproximadament 300 persones que aglutinava alguns equips del SAD de Barcelona zones I i III i altres equips del SAD de L’Hospitalet de Llobregat, Rubí i Ripollet, entre altres. L’experiència ha estat molt positiva. Ens han quedat ganes de més, i també ens ha generat un gran repte: com dimensionar aquesta trans_formació a tots els serveis d’atenció domiciliària que gestiona Suara.

Recordem la frase del cèlebre Albert Einsten: “Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix”.

Aquesta ha estat una de les guies de l’èxit de les sessions: fer coses diferents a cadascuna d’elles, sempre tenint present el context i les persones assistents. Tot i que darrere hi ha havia de forma ben treballada un fil conductor, no ho podíem deixar tot en mans de la improvisació. A la primera sessió introduiríem el terme ACOLLIDA i a la segona sessió el terme COMUNICACIÓ AUTÈNTICA. Dos elements vertebradors i nuclears en el Servei d’Atenció Domiciliària.

I a partir d’aquí, via lliure per a cadascuna de les sessions i dels grups. Què ha passat?

EL RECONEIXEMENT

Cadascun dels espais ens ha permès tirar per terra el concepte de la formació en si, oblidant que anàvem a formar-nos durant 3 hores i partint de la capacitat que podem aprendre des de formes ben diferents, només amb el gest de mirar-nos unes a les altres. Els nostres estímuls ens permeten recollir molta informació, i de seguida vam entendre què és la percepció i quin paper juga davant els altres: un procés de classificació encertat o no que acaba etiquetant i fent sorgir les nostres creences internes.

Ens hem pogut valorar pel que som i no pel que fem, per les nostres actituds personals enfront del nostre treball, i conèixer quin és el motor que ens dóna l’energia diària per fer aquest tipus de treball, saber què ens mobilitza. Reflexionar sobre els nostres propòsits personals i compartir-los amb les companyes i els companys.

Quan ens tornem a trobar, ja ens mirem diferent: hem transformat la mirada, que ja no es basa en la feina sinó en la persona.

LA INNOVACIÓ

Que fàcil és innovar quan la gent es mostra plàstica i es deixa fer, i tot això passa si es crea un clima de respecte i de confiança.

Recordo que a la primera sessió ningú sap a què ve, perquè a la convocatòria no ho especifica intencionadament, és una de les indicacions. Els diem que vénen a filosofar, a ballar, a estirar-se per terra, a escoltar música, a pintar-se la cara, a dibuixar, a veure un clip de vídeo, a fer-se una selfie, a fer ximpleries. M’agradaria que veiéssiu per un forat algunes de les cares en els primers moments, és com si diguessin “això és una broma” o “ens estan prenent el pèl”.

silenci-valor

I després d’una estona es crea un clima màgic, no tenen aturador i les podem veure emocionades, abraçades, en un moment de relaxació, aprenent gamificant, és a dir, jugant. No hi ha un ordre establert perquè cada grup es va autogestionant segons les ganes d’aprofundir el moment present. Sense forçar res de res.

Quan veiem a les nostres companyes i companys dansant per l’aula, la imatge en blanc i negre es transforma en color.

L’EXPERIÈNCIA

Aprenem més des de les nostres experiències personals i en grup que no pas per la gran quantitat de continguts que ens puguin transmetre. A més a més els continguts els acabem oblidant, i les experiències que vinculem amb les emocions ens permeten uns aprenentatges significatius que perduren molt més en el temps. Per tant, viure aquestes sessions des de l’autenticitat, des d’una mirada cap endins, des de la introspecció, la interioritat i el coneixement personal és garantia d’aprenentatge.

Quan hem pogut acollir i escoltar a cada persona de l’equip, ens fem càrrec del que deia i podem descobrir el to emocional des del qual ho deia. L’hem pogut conèixer molt més. Quan ens hem pogut fer preguntes poderoses i les hem respost per parelles o en petits grups, ens hem adonat que podem comunicar-nos d’una forma molt diferent.

I aquestes experiències que teníem dins ens han aportat i refrescat eines cap enfora per entendre millor el valor de la nostra professió, i predisposar-nos a posar en pràctica un munt de capacitats professionals.

Un clima de reflexió amb moments de silenci facilita poder transformar i compartir les nostres experiències amb la resta de l’equip.

I per acabar, comparteixo una pregunta que em van fer en finalitzar una de les sessions: “quan tornes a treure’ns l’estrès?” Jo interpreto aquesta anècdota com un indicador molt saludable!