Orgull cooperatiu

Àngels Cobo

Àngels Cobo
Directora general de Suara Cooperativa

ÀNGELS COBO. Directora general de Suara Cooperativa

La història del cooperativisme s’escriu des del segle XIX a partir de petites o grans històries. Històries de persones que busquen trobar respostes a les seves necessitats: de treball, d’habitatge, de consum de béns. Històries de persones emprenedores que volen impulsar un nou projecte empresarial amb uns valors determinats com a fonaments de la seva emprenedoria.  Històries d’empreses que es transformen, de treballadors que no poden quedar-se sense feina i troben en la fórmula cooperativa un nou model de treball.

Totes aquestes històries personals i col·lectives troben la resposta en el model cooperatiu perquè  entronca amb els propis valors i la creença que una societat basada en la cooperació serà millor que una basada en la individualitat.

I com sabem el nom no fa la cosa, ni la mida defineix la genuïnitat. L’experiència ens demostra que ser cooperativista forma part d’una creença individual profunda però també d’un aprenentatge constant. No s’és cooperativista per ser, sinó que cada dia es fa cooperativisme. Quan s’és una cooperativa petita la gestió pot ser molt més senzilla, però no necessàriament ser petit dóna garanties d’un millor cooperativisme. Es pot ser cooperativa i ser gran: no està renyit, al contrari. Com més difusió fem del model, com més demostrem el valor i la força del model, millor. Però també es corre el risc de diluir el model si no es treballa a fons per garantir la màxima informació, la màxima participació de les persones cada dia des del seu lloc de treball i en les decisions col·lectives.

Pensant exemples de cooperatives gran i petites, amb més o menys història, m’ha vingut al cap la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat de Llobregat, fundada  el 1962. Amb més d’un miler de pisos construïts, amb més d’un miler de socis, és una de les cooperatives d’habitatges més importants i singulars de Catalunya. Un dels aspectes que la converteixen en referent és la seva pervivència i el seu compromís amb els valors cooperatius. A diferència d’altres cooperatives d’habitatges que es dissolen quan els seus socis han aconseguit el seu objectiu, la COV perdura al llarg del temps i ha tingut la capacitat d’adaptar-se i seguir donant respostes a les necessitats dels socis.

Pensant en altres exemples més recents, me’n vénen molts al cap. Però molts exemples els trobem en el marc del programa Aracoop: cooperatives de recent creació, que estan lluitant per tirar endavant el seu projecte.

Així, dècades després, segles després, dels primers pioners del cooperativisme, en un entorn econòmic, social, polític i tecnològic totalment diferent, molt complex, molt difícil com ho era també el segle XIX,  el model cooperatiu encara pren més força (si és possible) perquè valors com la solidaritat i el bé comú són essencials, no per sortir de la crisi,  sinó per construir aquesta nova era en què, sense adonar-nos-en, estem immersos.

I Suara som un exemple entre molts altres exemples que farceixen el segle XXI. Som cooperativa, empresa cooperativa, que cerca treball pels seus socis i sòcies, amb una missió i valors vinculats  al benestar de les persones, amb el convenciment que una altra manera de fer empresa, economia i societat és possible, encara que moltes vegades l’entorn ens vulgui fer creure que no és així.

assemblea2015