[Text in Catalan]

Carta oberta a les meves companyes i companys de Suara

Una vegada més el meu suport i reconeixement cap a la gran tasca que esteu portant a terme aquests dies, que no són fàcils de gestionar. Ja sabeu que el que feu té un valor incalculable, perquè neix del compromís amb les persones més vulnerables i febles de la societat. Voldria comentar-vos una reflexió per si ens pot ajudar.

En els moments de crisi com els que estem vivim ara poden aparèixer escenaris ben diferents que ens poden situar davant la por, l’aprenentatge i el creixement. Vull comentar-los breument:

  • Quan estem en zona de por estem contaminades per un virus que afecta amb violència el nostre estat vital. És a dir, el nostre estat d’ànim. Un virus que pot alterar els nostres pensaments, els sentiments i les accions. Fins i tot pot posar en dubte si el que fem ho estem fent bé o si servirà per alguna cosa.
  • Aquest virus és altament contagiós i es propaga molt fàcilment a les persones que tenim al nostre voltant, a les persones que atenem. Ho fa a través de la nostra comunicació verbal i no verbal. I infecta les nostres actituds amb pensaments negatius, contamina el nostre saber estar davant la vida i ens confina en un estat d’incertesa, de tristesa, de malestar, d’ansietat… I de vegades fins i tot ens afebleix tant que no ens deixa demanar ajuda, ens pot enfonsar en la malaltia del pessimisme.
  • De vegades volem combatre la por amb una sobredosi d’informacions no contrastades, de milers de notícies, la majoria poc fiables, fins i tot hem vist en dies passats com la por portava a les persones a buidar els supermercats abastint-se de productes que no necessitaran mai, o a demanar a les farmàcies tot tipus de medicaments. La por és molt poderosa i contagiosa i ens fa imaginar situacions irracionals que mai passaran, com si de cop i volta fos la fi del món.
  • Quan estem en una zona d’aprenentatge estem amb predisposició per combatre el virus de la por, essent conscients que no ho podem controlar tot, i que davant tenim una realitat nova, una pandèmia que anomenem coronavirus, i només podem fer el que està a les nostres mans: posar en pràctica tot un seguit d’instruccions i processos i estar predisposades a estar a primera línia confiant que tot anirà bé.
  • Es tracta d’augmentar la confiança en la nostra professionalitat, en les nostres competències i recursos, en recordar moments que també hem passat per situacions difícils i complexes (diferents a les que vivim avui és clar!), però les hem pogut resoldre, hem estat resilients i hem afrontat les adversitats i fins i tot n’hem sortit reeixides.
  • Eixamplar la nostra mirada i saber-nos part d’un gran grup de persones professionals de diferents disciplines que posen en joc el seu millor saber fer, i que cada dia, agafant aire, connecten amb les seves emocions, respiren i s’alimenten de missatges positius. Perquè en moments d’aprenentatge cada peça del trencaclosques és important per petita que sembli, i nosaltres també formem part de la solució i de posar remei al maleït virus.
  • Moltes de vosaltres ja esteu en zona de creixement, perquè heu estat capaces de sortir de vosaltres mateixes, d’empatitzar profundament. De pensar en les persones que us necessiten i copsar que el que us demanen és que estigueu al seu costat i puguin comptar amb vosaltres.
  • El creixement passa per destapar el vostre lideratge personal: autogestió, comunicació, adaptació als canvis, autoconeixement… Una situació per apoderar-vos professionalment i personalment, i pensar noves formes de relacionar-vos amb les persones que es troben confinades, per desenvolupar la vostra creativitat posant en pràctica noves metodologies i formes de fer fins ara desconegudes. Fins i tot de repensar els models actuals d’atenció a les persones.
  • També creixem quan trobem moments per dedicar-los a nosaltres mateixes a cuidar-nos per dins, per parar, per reflexionar, per connectar amb la calma i serenor interiors tant necessàries en aquests dies.
  • En la zona de creixement apareixen les preguntes clau: Per a què fem les coses? Quin és el nostre propòsit de vida? Quin és el sentit del que fem? I són moments per mirar-nos per dins i redescobrir la nostra autèntica vocació.

Desitjo que transiteu d’un escenari a l’altre, i que us cuideu molt per seguir cuidant, raó de la nostra professió.

Per tot això us volem seguir acompanyant en aquesta etapa complexa: des del servei Suara a casa podeu comptar amb sessions gratuïtes de psicologia, coaching, acompanyament al dol i fisioteràpia. T’hi esperem!

Miquel Moré. Soci de Suara i coach del servei ‘Suara a casa’