L'educació sexual primerenca és fonamental per al desenvolupament saludable dels infants, adolescents i joves. Per abordar la qüestió les companyes, Ana Belen Jarillo i Maria Fernández, professionals que atenen infants, joves i famílies a Suara Cooperativa vam conversar i respondre preguntes de famílies i altres membres de la comunitat educativa.

A la primera infància comença la descoberta del propi cos, i progressivament l’interès per la diferència de genitals entre sexes, paral·lelament a posar la mirada en els seus referents adults i aprendre mitjançant la imitació.

Per què hem de trencar un tabú?

Perquè tenim molta por a determinats temes com l’abús sexual, i la por és el mecanisme on s'emparen tots els tabús. Aquest neguit fa que sovint no parlem sobre temàtiques que no saben afrontar. Per posar-hi remei existeixen campanyes de prevenció i sensibilització com ara la de “1 de cada 5”.

Com podem acompanyar-los adequadament?

Normalitzar la qüestió de la sexualitat i parlar obertament i naturalment des de ben petits/es. Perquè en el moment que apareixen els neguits poder afrontar-los sense esperar a l’etapa de l’adolescència.

Què fem quan arriba de l’adolescència (a partir dels 12 anys)?

Biològicament i fisiològicament els adolescents viuen una sèrie de canvis, que impacten tant en l'àmbit emocional com el conductual, i poden necessitar moltes respostes. Això no obstant, abans d’arribar a l’etapa adolescent hi ha aspectes que es poden cultivar prèviament com ara l’autoestima i l’acceptació del propi cos. Des de casa és interessant ser curosos amb la nostra comunicació amb ells, els rols familiars, i revisar els rols de gènere que inculquem socialment com la pressió estètica, especialment a les nenes…

En aquest sentit, és essencial que se sentin segurs per comunicar-se i consultar les persones referents (famílies, educadores, etc.) sobre els temes que els preocupen. I per ser una persona de confiança hem de conèixer-los i interessar-nos genuïnament pels seus interessos i neguits. 

D'altra banda, hem d’estar atents/es a la resta de missatges i de fonts d’informació que consulten i acompanyar-los a fomentar el sentit crític, ja que només es queden al 8% de la informació que els hi donem a casa.

A més, podem fomentar l’autocura i estima corporal, enfocar-se en el seu empoderament i revisar les nostres expectatives envers els nostres fills/es.

Finalment, identificar el moment adequat per introduir un tema. De vegades, ens decidim a tractar un tema i fer servir un recurs que ens han recomanat, i en compartir-lo amb la canalla o l’adolescent no té l’efecte desitjat perquè no estan preparats per abordar el tema.

accés a la gravació del directe
Accés a la gravació del directe

Què podem fer com adults?

En primer lloc, hauríem de revisar-nos. Si volem fer servir d’un recurs com ara un llibre sobre el tema, primer hem d’empapar-nos, qüestionar-nos, així com revisar els nostres propis patrons i expectatives, i si fos necessari treballar les qüestions que ens són difícils de gestionar. Perquè si afrontem un tema que ens fa sentir incòmodes no serem un suport per aquests infants, adolescents o joves.

A més, hem de ser honestos i no escandalitzar-nos, quan ens expliquen algunes de les seves vivències sobre sexualitat, perquè és una etapa (adolescència/joventut) on els toca explorar i conèixer a través de les relacions. Alhora que hem de comprendre que tenen certes dificultats biològiques per modular el control d’impulsos. 

Com podem prevenir els abusos?

És una qüestió complicada, però principalment es basa en l’empoderament. 

  • Educar-los en l’autoestima i reconèixer els seus propis límits, per poder dir que no, posar límits. Com per exemple no obligar a fer petons per pressió social, que cada vegada és més validat per la societat. La falta d’autoestima pot ser que acceptis coses que no vols fer, de manera que és una molt bona estratègia de prevenció dels abusos.
  • També ajudar-los a identificar els malestars del cos, abans d'entendre els motius cognitius i morals que impliquen els abusos. Acompanyar-los a sentir les sensacions i emocions incòmodes en la relació amb els altres. Si des de petits els hi expliquem, el que és normal, com per exemple preguntar sempre quan els hem de tocar el cos (canvi de bolquer de roba…).
  • Evitar la complicitat a través dels secrets o amagar informació entre el nucli familiar adult de confiança perquè puguin identificar el secret com una estratègia de persones abusadores. En una situació de risc, els hi serà més difícil.
  • Educar el sentit crític per qüestionar la informació i referents als que tenen accés.
  • Convertir-se en una persona de confiança, un espai segur per ells.

Quan ens hem de preocupar?

Si estem disponibles i tenim una relació de confiança amb l’infant, poden identificar canvis de comportament, regressions i verbalitzacions de malestar…

Com comunicar-nos amb ells per educar-los en l'autoestima?

  • Saber escoltar-los, estar presents sense invalidar-los i empoderar-los en la seva autonomia diària. Alhora que els demostrem la nostra confiança en ells. Assumir competència, verbalitzar que estem orgullosos d’ells i que són capaços. Que serem al seu costat. Deixar que facin les accions que poden fer sols o amb supervisió.

  • Donar-los eines perquè tinguin les competències per resoldre's diferents situacions, com per exemple els conflictes…

  • D’altra banda, en els temps actuals, la immediatesa pot ser el nostre propi enemic perquè ens complica treballar la frustració amb paciència i temps suficient. Hem d'acceptar que els infants tenen un ritme diferent dels adults.

  • I finalment, també és interessant que potenciem les seves fortaleses i no només posem el focus a aquelles coses que els hi costen, precisament per cultivar la seva confiança.

Què podem fer si el canvi de roba o bolquer incòmoda a un infant a l’escola bressol?

Identificar si és dona sempre o si està neguitós per alguna situació en concret. Podria ser la postura que no li agrada, així que podem provar un altre. Podem consultar a la família si ells també han notat alguna cosa o si hi ha canvis a casa. I en el cas de tenir sospites d’alguna situació de violència adreçar-se a direcció de l’escola.

Recursos recomanats

 

Anna Belén Jarillo 

Psicòloga, terapeuta familiar i educadora infantil que actualment treballa en un servei d'intervenció socioeducativa al Prat, on acompanya famílies amb adolescents en situacions complicades. Ha treballat també amb infància acollida víctima de violència i en l'àmbit preventiu en espais socioeducatius. Acompanya a les famílies a Benestarum, un servei de salut i benestar per a persones treballadores desenvolupada per Suara Cooperativa.

Maria Fernández

Directora d’un CRAE, un centre residencial d'acció educativa a Barcelona, té una formació en pedagogia i mediació familiar. Ha treballat en un centre obert i familiar, i també dona suport a la criança a les famílies amb adolescents al projecte Benestarum.