“Han de créixer les cooperatives?’” Com?” Aquestes preguntes van centrar una intensa jornada de treball organitzada per la Fundació Roca Galès, que van reunir persones de cooperatives catalanes i en la qual Tomàs Llompart, codirector general de Suara, va aportar l’experiència de l’organització.
Suara va néixer de la fusió de tres cooperatives que treballaven en l’àmbit de l’acció social i que van decidir unir-se el 2008 per fer front els estralls de la crisi econòmica. El 2009, el primer que es recullen dades en la memòria de Suara Cooperativa, l’organització comptava amb 1.373 prop de persones treballadores i 413 sòcies; mentre que prop de 20 anys després, Suara Cooperativa supera les 5.000 treballadores i les 1.600 sòcies, que acompanyen unes 39.000 persones de prop de 300 serveis.
En tot aquest procés, les persones vinculades a Suara Cooperativa s’han assolit una sèrie d’aprenentatges que són els que Llompart va compartir en la seva intervenció durant l’acte organitzat per la Fundació Roca Galès.
El primer de tots, i segurament un dels més importants, és comprendre que una cooperativa és un projecte col·lectiu i no la suma de projectes individuals. “Cooperar és COMPARTIR i no és fàcil: vol dir renúncies. Al llarg de la nostra vida ens ensenyen una altra paraula que només canvien dues lletres: COMPETIR”, va ressaltar Tomàs Llompart.
Durant la seva exposició, el codirector general va desgranar els passos més rellevants que s’han de dur a terme quan es vol fer créixer un projecte cooperatiu. Abans de començar a caminar, cal determinar aquells valors que seran inherents a l’organització, la seva cultura empresarial, els serveis que es volen oferir i l’àmbit territorial on desplegaran. A continuació, per tal de poder fer prospeccions realistes, s’ha d’avaluar si es té la capacitat i els recursos tant econòmics com humans per dur a terme el projecte.
Quines decisions va prendre Suara Cooperativa abans d’iniciar el procés?
En el cas de Suara, per exemple, les tres cooperatives que es van unir, treballaven en l’àmbit dels serveis a les persones i cada una d’elles oferien alguns de similars i d’altres diferents. Per això, es va optar per un projecte orientat acompanyar persones de totes les etapes vitals amb realitats diverses d’arreu de Catalunya, en serveis a persones en situació de vulnerabilitat, educatius i sanitaris. Així doncs, Suara gestiona un ventall molt ampli de serveis, principalment de l’administració pública, com per exemple: escoles bressol, centres per a infància i adolescència tutelada, programes d’inserció laboral per a persones en risc d’exclusió social, pisos per a persones en situació de sensellarisme, mediació a les presons, serveis d’atenció domiciliària per a gent gran o en situació de dependència, residències o centres de dia, entre altres.
Unes tasques que es duen a terme sobre la base de cinc valors claus: la intercooperació amb el món empresarial, acadèmic i de l’administració pública; des de la proximitat amb les persones que s’acompanya que són les que protagonitzen i decideixen sobre els seus projectes vitals; la responsabilitat social tant amb la comunitat com l’entorn natural; la transparència a l’hora d’informar sobre la gestió i els resultats d’aquesta; així com una aposta clara per la innovació i la cerca de solucions tecnològiques que millorin la vida i el benestar de les persones ateses, de les familiars o l’entorn proper, de les cuidadores, així com de les professionals de Suara Cooperativa o d’altres organitzacions, entitats o empreses.
Pel que fa a la cultura empresarial, el model cooperatiu comporta que totes les persones sòcies d’una manera horitzontal i democràtica en les decisions que afecten l’organització en tots els seus àmbits com són el model de negoci, la seva gestió o el rumb d’aquesta. En el cas de Suara Cooperativa, per exemple, s’organitzen dues assemblees anuals on les persones sòcies tenen la mateixa veu i vot en la presa de decisions.
Els primers passos del camí
Un cop s’han assentat les bases és l’hora de fer els primers passos. En aquest moment, un altre punt clau, va explicar Tomàs Llompart, és valorar allò que volem preservar si o sí. “És important analitzar el que no vols perdre, perquè segur que perds coses. També, en guanyes d’altres, però als éssers humans ens costa més perdre que guanyar”, va matisar Tomàs Llompart. En aquest context, va emfatitzar que, com que els recursos són limitats, s’han de destinar en allò que la cooperativa no està disposada a renunciar.
Al llarg de la travessia apareixen diferents obstacles. Segons va assegurar Tomàs Llompart, entorn del procés de creixement sorgeixen pors tant individuals com col·lectives que s’han d’analitzar per determinar com s’han d’enfrontar per vèncer-les. Aquestes, però, no són les úniques. També, cal superar-ne d’altres com els temors que existeixen i no es vol que aflorin o aquells que no se saben que hi són, però estan.
Durant la jornada organitzada per la Fundació Roca Galès, que es va celebrar el 2 de març de 10:00 a 18:00 hores a Mataró, no només es va debatre sobre com ha de créixer el model cooperatiu, sinó també que pot aportar a la societat. Per això, en les dues primeres activitats les persones assistents, entorn d’una setantena, es van distribuir acord els seus interessos en taules simultànies de diferents temàtiques: grups de consum dels supermercats cooperatius; grups locals de grans cooperatives; eines per garantir la transparència i la democràcia en les grans cooperatives; la rellevància de la intercooperació en els pols cooperatius i, finalment, com creixen les microcooperatives. Posteriorment, en una sessió conjunta es van aprofundir en cada un d’aquests eixos temàtics.
A la tarda, Tomàs Llompart va intervenir en un carrusel d’experiències on, més enllà de traslladar els aprenentatges adquirits durant el procés de creixement de Suara; també va argumentar l’essencial contribució del cooperativisme al conjunt de la societat. “Creiem que l’economia social ha de poder demostrar que podem ser transformadores de l’economia en general”, va defensar Tomàs Llompart.
