Un estudi de Suara alerta sobre les dificultats afegides pel fet de ser dona en la difícil travessa cap a Europa

Es parla sovint dels homes migrants però molt poc de les dones migrants. En canvi, elles també realitzen l'arriscada travessa cap a Europa, en un percentatge menor però no per això menys important. En aquest camí, les dones i nenes que migren s'exposen a molts més perills i abusos per la seva condició: violència, trata, explotació, violacions… i fins i tot la mort són alguns dels riscos que afronten. Aquestes són les conclusions d'un estudi sobre el fenomen migratori femení, realitzat per Anna Salvadó Viella i Mireia Ferri Segura, responsables del Pis Les Salines i SPAAI La Muga respectivament, serveis gestionats per Suara Cooperativa. Amb aquest treball Suara va rebre recentment el reconeixement d’Entitat Responsable amb la Infància, atorgat per la junta directiva del Consejo Independiente de Protección de la Infancia.

En quina mesura el fet de ser dona condiciona i modula les experiències migratòries? Aquest era el punt de partida de l'estudi, amb el qual s'ha volgut donar visibilitat al fenomen migratori femení. Les dones pateixen una triple discriminació, per ser dones, per ser migrants i per ser pobres. El treball, basat principalment en noies menors d'edat procedents del Marroc, aborda les dificultats amb les quals es troben, tant al llarg del procés migratori com abans de la partida o un cop arribades al país d'acollida.

Les situacions de vulnerabilitat comencen en el seu propi país d'origen, “fins i tot en contextos que considerem normalitzats i estables", degut a les desigualtats i violències generades pel sistema patriarcal. Pobresa, guerres, matrimonis forçats, catàstrofes naturals, manca de llibertat i d'oportunitats... són moltes les raons que forcen la seva marxa. Però malgrat aquestes dures circumstàncies, són poques les dones que poden finalment emigrar, només el 8% dels menors d'edat migrants que arriben a Espanya són noies. És una decisió que no compta ni amb suport social ni familiar, cosa que les fa encara més vulnerables quan decideixen emprendre el camí. El viatge està ple de perills: exposades a ser carn de màfies sexuals i víctimes de tràfic de persones, unes xarxes criminals que les amaguen, són encara més invisibles per a la nostra societat.

Un cop aconsegueixen arribar al país d'acollida, les dones migrants viuen tot tipus de situacions que els generen un fort impacte emocional. Ni la realitat s'assembla a la que elles s'havien imaginat, ni la cultura té res a veure, ni es poden comunicar per la barrera de la llengua. També troben moltes més dificultats en regularitzar la seva situació, fet que provoca més desigualtats i augmenta encara més la seva vulnerabilitat. Les menors d'edat migrants també han de lluitar contra les idees preconcebudes i els estereotips.

Les que poden superar aquestes situacions gràcies a un bon acompanyament i sobretot a la seva determinació arriben a una següent etapa on es plantegen diferents camins: forjar-se un nou futur amb oportunitats però mantenint-se en les seves tradicions i costums, per així poder comptar amb suport comunitari, o bé reconstruir la seva identitat fora del model tradicional. Adquirir nous rols de gènere, allunyant-se dels establerts en la seva cultura, no és una decisió fàcil ja que senten la presió de la família i de les persones del país d'acollida. En tot cas, siguin quines siguin les estratègies que les noies utilitzen per integrar-se, hi ha un element comú: lluiten per aconseguir els seus objectius, que normalment aconsegueixen. Però per això cal un pilar bàsic: comptar amb un acompanyament educatiu i psicològic en el país d'acollida.