La familiarització dels infants a l'escola bressol

Respectar el seu temps i les seves necessitats és important per una bona adaptació.

Entendre el procés com els infants responen als nous entorns i a noves persones referents ens ajudarà a acompanyar a les nostres filles i fills de manera respectuosa i trobar estratègies perquè ells se sentin segurs i sostinguts amb els canvis.

Mireia Grau Sánchez, mestra d’educació infantil i directora de l’escola bressol municipal El Coral de Castellar del Vallès, ens explica i comparteix alguns consells per posar en pràctica durant els primers dies.

La familiarització a l’escola és el procés inicial de vinculació de les famílies i els infants amb les noves persones i el nou espai que l'acull. És el punt de partida de la creació dels lligams afectius positius que garantiran que l’infant i la seva família se sentin segurs i còmodes en el nou ambient de l’escola. El temps d’adaptació implica establir noves relacions amb adults i infants, descobrir i habituar-se a un espai diferent, i la modificació dels horaris, hàbits i rutines.

Es tracta d’un procés individual que depèn del ritme del propi infant. De manera que l’acompanyament que faci l’escola i la família ha de respectar les seves necessitats i tempos. Alhora, també implica l’adaptació de la família, la qual ha d'habituar-se al canvi i delegar la cura dels menuts de la casa.

Quant pot durar l'adaptació?

La familiarització pot durar uns dies o allargar-se les primeres setmanes a l’escola. Hi ha infants que al cap d’una setmana ja s’hi senten bé i d’altres que necessiten més d’un mes per completar el procés. La diferència depèn de diversos factors, com són la seva edat biològica i madurativa, l’estat emocional de l’adult que l’acompanya i la manera com es faci aquesta separació.

Manifestacions i conductes dels infants els primers dies

Quan un infant arriba a l’escola, en un primer moment es mostra insegur, ja que es troba en un entorn nou i acompanyat per persones desconegudes, que a poc a poc haurà d’anar descobrint i establir un vincle afectiu.

Aquesta inseguretat inicial genera uns canvis en el seu comportament, que haurem de tenir en compte i observar en el dia a dia, per tal de fer un acompanyament adaptat a les seves necessitats.

Neguits i moments d’angoixa: Especialment, abans de l’aparició de la parla, l’infant mostra les seves emocions mitjançant el plor, però també podria trobar-se inapetent.
Relacions amb noves referents: L’infant pot aferrar-se a l’adult de l’aula, o bé rebutgi el seu contacte, o bé es pot aferrar a les seves pertinences.
Alliberar les emocions a casa: podria passar, que els infants no mostrin actituds de neguit a l’escola i semblant aparentment tranquils, però alliberin les seves emocions a casa. Poden trobar-se més irritables, augmentant les rebequeries i reclamant més atenció de la família al seu entorn habitual.
Es poden afectar els horaris i ritmes d’alimentació i descans ja establerts: És molt comú veure canvis en les seves rutines perquè estan adquirint de noves a l’escola, i això implica moltes emocions. Fins i tot, poden apreciar certes regressions en aprenentatges adquirits.

Què fem a l’escola per acompanyar el procés de familiarització?

Facilitem un primer contacte individualitzat: Oferim a les famílies un espai d’entrevistes amb l’educador o educadora de referència, per poder establir aquest contacte inicial i descobrir l’espai de l’aula de forma més acurada i relaxada. Aquesta entrevista ens permet fer un traspàs d’informació de com és l’infant i les seves necessitats.
Entenem que les famílies i l'escola som un equip: Comprendre i adaptar-nos a les noves rutines i hàbits que implica l’entrada a l’escola, pot facilitar el procés. Alhora, compartir amb les educadores els dubtes i les conductes dels infants a casa, millora l’acompanyament que les referents a l’escola poder fer a l'infant.
Comunicació fluida i diària amb les famílies: L’escola reserva diàriament un espai de temps poder intercanviar amb les famílies tota la informació rellevant de l’infant, s’expressin dubtes i neguits.
Respectem el ritme físic i afectiu dels infants i les seves famílies: Tenir en compte les necessitats i ritmes individuals implica que aquesta familiarització es pugui dur a terme de forma gradual.
Defensem que el comiat sigui tranquil, segur i respectuós pels infants: En la mesura que ens és possible, flexibilitzarem les entrades i sortides per adaptar-nos a les necessitats de cadascú, però mirant d'establir l’horari habitual de l’escola per no crear neguit als altres infants del grup.
Prioritzem l’acompanyament: Verbalitzant en tot moment el que es viu a l’aula, alhora que també mostren contacte físic, amb carícies, abraçades…, sempre que l’infant ens ho permeti.
Responsabilitat emocional: És important validar les seves emocions, verbalitzant els estats emocionals per ajudar-los a comprendre-les i acceptar-les, fent-li saber que el comprenem i li fem costat.
Objecte d’aferrament: Permetre que l’infant porti algun objecte personal que li aporti seguretat: xumet, ninot, tela…

I a casa, com els podem donar suport?

Anticipació: Expliqueu al vostre fill/a què és l’escola bressol, que hi anirà a fer a qui s’hi trobarà. Cal Explicar la rutina que viurà, que l’acompanyarà, qui anirà recollir-lo/la a la sortida…
Comiat: Acomiadeu-vos quan marxeu, no marxeu quan estigui despistat jugant ni l'enganyeu. L’infant ha de ser conscient que es quedarà a l’escola i es retrobarà de nou amb la família al final de l’estada al centre.
Confiança i tranquil·litat: És crucial que l’infant percebi que la família confia en l’educador/a i el centre. L’infant capça l’emoció de la família i s’impregna d’ella.
Validació de les emocions: Verbalitzeu el que viu i sent el vostre fill/a. Posar paraules als seus sentiments l'ajudarà a sentir-se comprès i, conseqüentment, més confiat. Així mateix, és important tenir en compte les emocions dels adults, vosaltres també sentireu tota mena de sentiments, expresseu-los i compartiu l'experiència amb educadores i famílies.