Els ambients són espais generadors d’experiències enriquides a la infància i promotors de pensament en els joves.

Els infants són exploradors innats del món que els envolta, i la seva experiència educativa està profundament influïda pels espais on passen el seu temps. Des de la primera infància fins a la joventut, els entorns físics i els materials a l’abast juguen un paper fonamental en el seu desenvolupament cognitiu, emocional i social. En aquest article, explorarem l'impacte del disseny dels espais en l'experiència educativa dels infants i com podem optimitzar-los per afavorir un aprenentatge ric i significatiu.

L’ús dels ambients com a eina educativa implica crear espais planificats on la canalla pugui construir els seus aprenentatges de manera espontània i activa. En aquest sentit, l’ambient no es pot entendre només com un entorn i els seus materials, sinó com un món d'interrelacions, un clima d’exploració i aprenentatge.

A les escoles gestionades per Suara Cooperativa, aquests entorns són ideats i dissenyats per fomentar l'exploració, l'aprenentatge, el joc i la socialització de tots els infants, tenint en compte el seu propi ritme i maduració. Un espai ric en materials, colors, textures i zones segures per a l'exploració, que afavoreix el desenvolupament cognitiu i emocional dels més petits. Al mateix temps, els ambients conviden a compartir i jugar amb materials diversos, mirar contes i interactuar amb adults i fomentar la col·laboració entre infants. 

L'evidencia i experiència educativa suggereix que “cada ambient es configura com un paisatge, sota una estètica, uns materials i unes accions que els diferencien els uns dels altres” (Bonàs et al. 2007, p. 24).

A més, la teoria dels ambients d’aprenentatge implica que a través de la idea d'epigènesi, els espais tenen la qualitat de “modificar-se afavorint la capacitat dels infants de transformar i modificar l'ambient on es troben” (Ceppi i Zini, 1998), i que en conseqüència, afavoreix l’adquisició de nous aprenentatges.

infants mirant un conte

Fonaments i metodologia de creació dels Ambients:

  • Conceptualitzar els ambients amb la transversalitat de les 3 àrees d’aprenentatge (descoberta d’un mateix, de l’entorn i comunicació i llenguatge).
  • Enfocat en l'aprenentatge autònom i constructiu. L'infant és l'actor principal en la construcció del seu aprenentatge, desenvolupant les seves necessitats de coneixement.
  • Prioritza tasques no dirigides i l'ús de l'activitat lliure com a recurs didàctic principal.
  • Ritmes i tempos diversos
  • Calibrar adequadament els reptes, esforç i afany de superació per tal que l’autoconstrucció de l’aprenentatge es faci de manera significativa segons els propis processos d’aprenentatge.
  • Organització d'espais per fomentar l'aprenentatge espontani dels nens i nenes.
  • Fer-los accessibles i amb perspectiva inclusiva: dissenyar els ambients tenint en compte les preferències sensorials, cognitives i socials individuals dels infants.
  • Realitzar adaptacions: Tenir en compte la maduració i necessitats dels infants (Tinguin o no un diagnòstic) 
  • Fomentar la interacció i la cooperació entre infants de diferents edats.
  • Les educadores participen com a dissenyadores de l’espai i després actuen com a guies, facilitadores i observadores per facilitar el procés d'aprenentatge.
  • Curiositat i motivació: A partir de les emocions i els propis interessos els infants generen i fixen de manera òptima els aprenentatges.
  • Assaig i error: realitzant comprovacions empíriques d’hipòtesis, permeten a l’infant prendre decisions, retroalimentar-se i avaluar les seves accions.

Quins tipus d’ambients es treballen a les escoles?

  • Joc Simbòlic: Representació de situacions de la vida quotidiana per a desenvolupar habilitats socials i lingüístiques.
  • Construccions: Fomenta la creativitat i l'ús de materials diversos per a aprendre conceptes matemàtics.
  • Plàstic-Artístic: Promou la imaginació i l'expressió artística a través de diverses tècniques i materials.
  • Experiments: Estimula la curiositat i l'exploració mitjançant les experiències i l’assaig-error. El disseny d’aquests espais han de convidar a la manipulació i l'observació.

 

Sala sensorial i experiemental

  • Lògic i matemàtic: Treballa conceptes numèrics mitjançant jocs i activitats lúdiques.
  • Contes: Fomenta la lectura, l'escriptura i la dramatització de contes per a promoure el gust per la literatura.
  • Joc i Moviment: Potencia la descoberta del cos i les seves habilitats motrius.
  • Musical - rítmic: el llenguatge musical està involucrat en el neurodesenvolupament i adquisició de la parla dels infants.

I a etapes educatives avançades? 

A mesura que creixen, l'entorn educatiu es torna més diversificat. La disposició de l'aula, la decoració i la disponibilitat de recursos educatius poden influir de manera significativa en la motivació i l'aprenentatge dels estudiants més grans. Unes aules ben organitzades, amb materials educatius i propostes variades i atractives, poden estimular la curiositat i la participació activa en el procés d'aprenentatge i socialització. En etapes més avançades, com la primària i la secundària, també pot ser rellevant per l’alumnat crear espais que estimulin als estudiants a col·laborar, discutir i compartir les seves idees.

Els espais exteriors també s’han de dissenyar 

A més dels espais interiors, les zones exteriors també són essencials. Els patis escolars, els parcs i les zones de joc ofereixen oportunitats per a l'activitat física, la interacció social i l'exploració de la natura. És fonamental que aquests espais estiguin ben dissenyats i equipats, per dur a terme activitats que promoguin el desenvolupament físic i social dels nens. A més, el contacte amb la natura és particularment beneficiós, ja que pot estimular la curiositat i la consciència ambiental dels infants.

Altres entorns educatius i comunitaris de l’entorn

Cal recordar que l'experiència educativa no es limita només als espais formals, com l'escola i la llar. També inclou els espais públics i comunitaris, com biblioteques, museus i centres recreatius. Aquests llocs ofereixen oportunitats per a l'aprenentatge informal i l'exploració del món més enllà de l'entorn educatiu tradicional. Busca iniciatives comunitàries a la teva localitat o barri!

En definitiva, podem perdre l’oportunitat d’aprenentatge que els espais aporten a l’alumnat en qualsevol etapa educativa. Des de la primera infància fins a la joventut, els entorns físics poden influir en el desenvolupament sensorial, cognitiu, emocional i social. Per tant, és essencial dissenyar i mantenir espais que fomentin l'exploració, l'aprenentatge actiu i la interacció social, per preparar-los per un futur ple d'oportunitats i èxits.

 

Saber més: 

Riera Jaume,M. A., Ferrer Ribot, M., & Ribas Mas, C. (2018). La organización del espacio por ambientes de aprendizaje en la Educación Infantil: significados, ntecedentes y reflexiones. RELAdEI. Revista Latinoamericana De Educación Infantil, 3(2), 19-39. Recuperado a partir de https://revistas.usc.gal/index.php/reladei/article/view/4726

Bonàs, M., Esteban, L., Garmendia, D., Güell, E., Mira, N., Navarro, M., Trias, I. & De Yzaguirre, A. (2007). Entramados. La experiencia de una comunidad de aprendizaje. Barcelona: Graó. 

Ceppi, G. & Zini, M. (1998). Bambini, Spazi, Relazioni. Metaprogetto di ambiente per l´infanzia. Módena: Reggio Chidren