Un cop superats els reptes, el procés d’acollida constitueix font de felicitat tant per als infants, com per les persones acollidores que amplien el seu nucli familiar.
Així i tot, que els processos d’acollida siguin positius i ajudin a millorar la vida dels infants depèn de múltiples factors. Entre ells, les circumstàncies i estat emocional del mateix infant o jove, els recursos psicoemocionals de les persones col·laboradores o d’acollida, la família d’origen, els possibles germans, així com l’acompanyament dels professionals durant el procés.
Tant si aquest procés acaba en un retrobament amb la família d’origen, com si l’acolliment temporal passa a ser permanent, les nenes i nens passen per moments d’adversitat, que no sempre poden ser resolts satisfactòriament. Afortunadament, quan les dificultats són superades, el procés d’acollida constitueix font de felicitat tant per als infants, com per les persones acollidores que amplien el seu nucli familiar.
Des de Suara cooperativa es treballa perquè els Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) com el d’Albera, en col·laboració amb altres entitats, pugui facilitar i acompanyar a aquelles famílies que desitgen rebre i ampliar el seu nucli familiar amb aquests infants. L’acompanyament és fonamental per la consolidació del rol de les famílies col·laboradores o d’acollida i, per extensió, de l’èxit dels processos que es duen a terme.
Molts infants que es troben en centres residencials, tenen pronòstic de llarga estada, degut a motius com ara la dificultat de tornar amb la família biològica, entre d’altres. Aquesta era la situació de dues germanes, de 5 i 8 anys, que tenien una visió de futur complexa a causa de la situació familiar, i es pronosticava una llarga estada en un recurs residencial.
Per aquest motiu, des que les van rebre al CRAE, els respectius tutors/es, amb el suport d'altres entitats, van valorar la proposta d’acolliment, i així, garantir un futur en un entorn familiar, donada l’edat de les germanes. Un cop descartat un acolliment per família extensa o aliena per motius de resistència de la família biològica, es va valorar la família col·laboradora com a millor opció. Triada la família, es va iniciar l’acompanyament previ i passat un temps, es van començar a programar espais de trobada setmanals amb les petites, que ràpidament van generar un vincle amb la família.
Aquest procés, com la majoria dels processos de col·laboració o acolliment, va comportar dificultats i moments d’incertesa. Des del CRAE l’Albera es va procurar oferir als infants el suport i acompanyament que necessitaven, respectant el moment vital que estaven vivint i oferint el temps necessari per assumir-ho.
Així mateix, la família també va poder respectar aquests espais i temps, donant als infants la seguretat que necessitaven, sentint-se respectades i acompanyades pels membres de la família. Incloure aquests infants en els moments importants de la vida quotidiana de la família com ara els aniversaris, celebracions, les visites mèdiques o les activitats extraescolars, va contribuir molt positivament a l’establiment d’un vincle segur.
Progressivament, els períodes de vacances es van anar allargant i el vincle se n'anava consolidant, tant la família com els professionals, van veure clar que la situació s’orientava cap a l’acolliment permanent. Així doncs, després d’uns anys com a família col·laboradora i amb moltes experiències viscudes entre les nenes, la família, l’equip educatiu i professionals, finalment es va formalitzar l’acolliment, deixant enrere l’etapa de l’acolliment institucional per donar pas a una família i una llar.
Es tracta, doncs, d’un cas d’acolliment satisfactori perquè totes les parts han pogut fer el seu procés, respectar el dels altres, mesurant les expectatives i valorant molt la realitat de cadascú. Des del CRAE s’ha procurat respectar aquests temps i espais, facilitant que esdevingués, gairebé, un procés natural.
Malauradament, el nombre de famílies interessades en els processos d’acolliment està disminuint en els últims anys. Entre les possibles causes, trobem la situació sociopolítica actual, la precarietat o els dubtes sobre la complexitat que pot implicar la situació vital d'aquests infants i joves tutelats pels organismes d’atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).
Si tens dubtes sobre convertir-te en família col·laboradora i acollir infants al teu nucli familiar, confia en els professionals que t'acompanyaran prèviament i en tot el procés d’acolliment. Podria ser una experiència enriquidora per a tots.
Miguel Sánchez
Educador Social. Director del CRAE l’Albera. Més de 10 anys d’experiència a Suara Cooperativa treballant i acompanyant en l’àmbit d’infància i adolescència en risc.
Sara Pàrraga
Educadora Social. Coordinadora Pedagògica del CRAE l’Albera. Més de 7 anys d’experiència a Suara Cooperativa treballant i acompanyant en l’àmbit d’infància i adolescència en risc.
