El nou Pla de Millora del Sistema d’atenció a la Infància i l’Adolescència de Catalunya planteja com a objectiu estratègic fomentar la cultura de l’acolliment familiar a Catalunya.
Des del departament de Drets Socials (Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut, Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció), proposen, entre d’altres, analitzar l’actual funcionament dels acolliments d’urgència i diagnòstic, a fi de garantir que aquests tipus d’acolliments no durin més de sis mesos.
En aquest sentit, al llarg de l’últim trimestre del 2022, diversos professionals del sistema de protecció a la infància i adolescència vàrem participar en el grup de treball sobre l’acolliment d’urgència i diagnòstic. El grup va ser liderat i guiat per Cristina Herce, psicòloga especialitzada en acolliment familiar del País Basc (Centro Lauka de Estudios e Investigaciones Psicológicas). Aquest espai de trobada va permetre compartir, qüestionar i reflexionar sobre el funcionament actual d’aquest tipus d’acolliment, identificar les seves fortaleses, així com les peculiaritats de cada territori de Catalunya, alhora detectar possibles mancances i punts a millorar.
Des de Suara Cooperativa, vam participar com a representants dels equips tècnics i de valoració de maltractaments infantils (EVAMI). Els quals, tenen entre les seves tasques, proposar la mesura d’acolliment d’urgència com a mecanisme preventiu en casos desemparament de l'infant. Una iniciativa necessària quan l’infant no pot continuar vivint en el seu nucli familiar biològic, que permet als menors rebre el suport afectiu de famílies acollidores, mentre realitzem el diagnòstic i la proposta d’acolliment definitiva.
Aquestes famílies arriben en un dels moments més difícils per a l’infant, durant la separació del seu entorn biològic, oferint un entorn segur, de suport emocional i estima, que nodreix el seu desenvolupament de forma més saludable. Des del punt de vista dels equips tècnics i de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) és una mesura essencial al llarg del nostre procés de diagnòstic, ja que l’infant compta amb persones dedicades a les seves necessitats.
Tanmateix, aquest procés pot comportar dificultats com per exemple la temporalitat de sis mesos. La periodicitat a la qual es dissenya l’acolliment d’urgència pot ser insuficient, ja que moltes vegades l’estudi i diagnòstic requereix més temps d’avaluació. Aquest fet acaba enrederint les propostes i en molts casos els infants poden a estar fins a un any i mig en la tipologia d’acolliment d'urgència. En conseqüència, hi ha poques famílies disponibles i els vincles que s’estableixen al ser referents durant un període tan llarg, comporta que algunes d’aquestes famílies es converteixin en els referents d’acolliment simple o permanent. En definitiva, es desvirtua el sistema i pot comportar dificultats que afecten els infants.
Per aquests motius, a les sessions del grup de treball, cada part del sistema d’atenció a la Infància i l’Adolescència va expressar la seva percepció segons aquest marc d’intervenció. Després de diverses sessions de discussió, va quedar palès que el nostre sistema d’atenció a la Infància i l’Adolescència necessita evolucionar.
- Ha de transformar-se cap a dinàmiques més àgils i eficients
- Posar al focus a l’infant o adolescent en qüestió
- Adaptant-se a les seves necessitats, garantint els seus drets.
Un repte requereix la creació d’un pla d’acció concret, que prioritzi l’acolliment familiar d’urgència com a mesura normalitzada dins de la nostra societat, perquè tot infant té el dret de créixer en una família.
Autora: Natàlia Prades. Psicòloga i traumaterapeuta. Responsable de l'ETCA i EVAMI Terres de l’Ebre. Servei de suport tècnic especialitzat per la Unitat Integrada. Responsable PSICOINTEGRA.
