El passat 5 d’abril el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i Tània Verge, consellera d’Igualtat i feminismes, van visitar la Barnahus de Tortosa gestionada per Suara.

La Barnahus de Tortosa ja atén 25 casos de violència sexual a persones menors d’edat a Terres de l'Ebre. El servei està en marxa des del mes de febrer, i com la casa de Girona, també és gestionada per un equip de professionals de Suara. Totes dues formen part de les tretze que el Govern acabarà de desplegar al país.

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va destacar que la casa de Tortosa, localitzada per Suara, és un dels millors equipaments, amb els espais més acollidors i càlids de tota la xarxa, i confia que, com ha passat a Tarragona, faci «aflorar» més casos. Ester Cabanes, directora de la DGAIA, ha afegit que «en territoris petits es facilita més aquesta detecció».

La Barnahus del Camp de Tarragona, on s'ha triplicat el nombre de casos d'abusos sexuals a menors d'edat detectats des de la posada en marxa del servei, fa pensar que això es reproduirà per tot el país, perquè confien que la iniciativa ajudarà a visibilitzar i detectar casos abans invisibles. En aquest sentit, la consellera d’Igualtat i feminismes, Tània Verge va destacar que «només el 10% de les violències sexuals es denuncien» i que les xifres dels casos sobre els menors d'edat són «esfereïdores». A més, va assenyalar que aquest servei destapa una de les violències masclistes «més prevalent, més invisible, més normalitzada i infradenunciada», ja que segons les xifres de Save the Children i del Consell d'Europa, una de cada quatre nenes i un de cada sis nens, han patit violència sexual per part del seu entorn més proper.

El conseller Campuzano i la consellera Verge, durant la visita a la Barnahus de Tortosa Font: Govern
El conseller Campuzano, la consellera Verge i Esther Cabanes, directora de DGAIA durant la visita a la Barnahus de Tortosa. Font: Govern
El conseller Campuzano i la consellera Verge, durant la visita a la Barnahus de Tortosa. Font: Govern
Patrícia Benet, coordinadora de la Barnahus amb el conseller Campuzano i la consellera Verge, durant la visita a la Barnahus de Tortosa. Font: Govern

 

La Barnahus de Tortosa
La Barnahus de Tortosa de Suara Cooperrativa

 

Sobre el projecte estratègic de la Barnahus

Barnahus, la casa dels xiquets i les xiquetes és un projecte del Govern de la Generalitat de Catalunya que implica diverses conselleries. El principal impulsor n'és el Departament de Drets Socials —mitjançant la Direcció General de l'Atenció a la Infància i l'Adolescència—, en coordinació amb Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes, a més de la Fiscalia i la Judicatura. L'objectiu d'aquests equipaments és que sota «un únic sostre», tots els professionals implicats atenguin les víctimes i a les seves famílies per acompanyar-los durant tot el procés i, entre d'altres, evitar la revictimització.

Quin és el procés d'atenció dels casos?

Davant una sospita o denúncia, un tècnic de la DGAIA valora si s'ha de protegir el menor d'edat i s'informa les famílies. Després d'una primera reunió amb l’equip interdepartamental de la casa Barnahus corresponent, el tàndem format per un treballador social i un psicòleg atenen l’infant i la família durant tot el procés.

A la casa Barnahus se'ls acull en un espai «acollidor, agradable i càlid», en primer lloc, en una primera sala d'atenció i joc, o a l’espai de cuina, on poden prendre allò que necessitin, per aconseguir tranquil·litzar i relaxar les víctimes i les famílies.

Després de les exploracions inicials, es donen eines psicoeducatives i consells a la família per poder treballar dins de l'àmbit familiar i conèixer com impactaran els fets en l'infant. Els dos professionals referents del cas informen la resta de interdisciplinari i, quan la situació ho permet, es farà la prova preconstituïda.

A la Barnahus també hi ha un espai per a la revisió mèdica de les víctimes, on es poden prendre mostres complementàries, amb un equip pediàtric i un metge forense. 

En definitiva, i com va indicar Esther Cabanes, l'objectiu és que es pugui arribar a celebrar un judici i es pugui «acusar i castigar» a la persona responsable dels abusos sexuals. «És la manera de garantir a la víctima que la societat estem al seu costat, que l'hem cregut, i també per identificar les persones que poden danyar les més vulnerables, que són els infants».